Àrea temàtica
Química orgànica

ca - cafeïna n f
ca - 1,3,7-trimetilxantina n f sin. compl.
es - 1,3,7-trimetilxantina n f
es - cafeína n f
en - 1,3,7-trimethylxanthine n
en - caffeine n
for - C₈H₁₀N₄O₂

Definició
Alcaloide bicíclic trimetilat derivat de la xantina, inodor i de sabor amarg, que cristal·litza en forma de prismes hexagonals que se sublimen a 178 ºC i fonen a 238 ºC.

Nota
La cafeïna s'oxida ràpidament i perd aigua a 80 ºC. És soluble en cloroform, lleugerament soluble en aigua i alcohol i molt poc soluble en èter.

Es troba en el cafè, que en conté un 1,5 % del seu pes en sec. També s'obté de les fulles de te, en un 5 %, i en el mate i la cola, dels quals es pot extreure.

L'obtenció sintètica de la cafeïna té lloc per metilació directa de la xantina amb sulfat de dimetil. S'obté industrialment com a subproducte de la preparació dels cafès descafeïnats.

La cafeïna estimula la secreció gàstrica i el sistema nerviós central i actua com a tònic cardíac i com a diürètic. A petites dosis produeix sensació de benestar i de vigor corporal. Augmenta la fluïdesa d'idees i la resistència a la fatiga intel·lectual, i incrementa la irritabilitat i la contractilitat dels músculs voluntaris. Una dosi de 200 micrograms per mil·lilitre inhibeix l'activitat de la polimerasa.

Es fa servir en begudes, en les quals no ha de superar el 0,02 %, i en medicaments.